Sant Llorenç és invocat com a patró d’aquells antics oficis que se servien del foc, com: els carboners, terrissers, vidriers, forners i cuiners. Segons la tradició popular, el dia de la seva festa, el 10 d’agost, coincideix amb el jorn més calorós de l’any, puix que l’imaginari popular a l’escalfor canicular hi afegeix l’ardor de les brases que consumiren el cos del sant diaca. Per la festa del sant, a més d’aquella “pluja d’estels” coneguda com “les llàgrimes de Sant Llorenç” —pròpia de la nit del 10 d’agost, quan el cel sol estar lliure de núvols i es perceben molt clarament els estels fugaços— també es deia que hom podia trobar en el terra petits fragments carbonitzats procedents de la brasa de la graella usada per martiritzar al diaca Llorenç: “Hi ha el costum de buscâ los carbonets de Sant Llorèns que qui en troba està lliure de cremades i les cases on ne tenen, ho estan d’incendis”, car és el sant advocat contra els incendis i les cremades, de tal manera que —i segons la creença popular— aquells sanadors que dejunaven el 10 d’agost i s’abstenien de menjar res de cuit al foc en la festa de Sant Llorenç, assolien la gràcia de guarir amb la seva saliva qualsevol cremada. Il·lustra aquesta nota hagiogràfica un gravat del sant estampat a Vic per Ignasi Valls l’any 1828 in, de manera ben visible, es percep la dalmàtica diaconal i la graella del martiri.”
(Extret del text que publica Fra Valentí Serra de Manresa,
arxiver dels caputxins, al Celendari “L’Ermità”)
Dilluns, dia 11 d’agost:
A la Parròquia de l’Assumpció, d’Alcover, celebrant “SANT LLORENÇ”:
PREGÀRIA DEL ROSARI (A L’INTERIOR DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL) i l’EUCARISTIA.
19.30, Pregària del Rosari,
20:00 Eucaristia de la Festa.